>

Ahir pel matí m’assabentava que la banda terrorista ETA reapareixia de nou. En aquesta ocasió la víctima era un guardia civil d’Àlaba. L’objectiu era la caserna del cos armant. I és aquí on volia introduïr una breu reflexió sobre el model organitzatiu de la Guardia Civil.

En un origen podia tenir sentit organitzar la Guardia Civil en casernes si ens remuntem a una Espanya concebuda bàsicament com a rural, on els contrabandistes jugaven un paper molt més influent del que molts haurien volgut, i el poder restava en mans de quatre cacics. Podia ser una menda de “búker” legal a fi i efecte de garantir la seguretat íntegra dels seus membres.

Però avui en dia, amb la modernització de les comunicacions, amb la rapidesa i la mobilitat de les patrulles de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, amb la concepció molt més urbanitzada dels territoris rurals, la caserna s’ha convertit en un objectiu fàcil pels terroristes, i molt inoperatiu per la normalització dels agents de seguretat, i fins i tot, crec que vivint anònimament, seria molt més efectiu a nivell de seguretat. És un model obsolet.

Crec per tant, que és un tema que caldria abordar el dia que CNP i Guardia Civil acabin convertint-se en un sol cos. Si és que algú del PSOE o del PP creu en una unificació que hauria de portar la màxima eficiència en l’àmbit de la seguretat pública.

(Visited 9 time, 1 visit today)