Recentment s’ha fet públic l’atorgament a Obama del Premi Nòbel de la Pau. Un premi que, començant per ell mateix, molts considerem immerescut donada la escassa trajectòria que ha tingut com a President d’Estats Units, fet que d’alguna manera, limita la projecció d’un ferm compromís amb la política de concòrdia i de foment de la pau que requeriria obtenir un premi d’aquestes característiques.

He sentit alguns comentaristes que afirmen que aquest premi és un “problema” per a Obama ja que d’alguna manera li posa el llistó de la seva acció política molt més amunt del que s’ha esperat d’ell arran de les seves victòries pel lideratge del Partit Demòcrata i davant del republicà John McCain.

Les reaccions republicanes no s’han fet esperar, i el president del Partit Republicà, Michael Steele també ha estat dur i crític amb l’atorgament del premi a Obama. Però bé, tornant al tema del que implica aquest premi, jo ho veig més aviat com una maniobra dels republicans que no pas una altra cosa.

Ser capaç de ser tan bon polític sense provocar descontentaments o desilusió és pràcticament impossible, i portar la medalla del premi Nòbel obliga a caminar amb molta cautela. Dit en altres paraules, el premi per a Obama no és un premi, és una hipoteca amb la que haurà de conviure mentre sigui sobretot president dels Estats Units. Una hipoteca que l’obliga a caminar amb peus de plom des del primer dia (pràcticament) del seu mandat.

No és una ocasió perquè a la mínima pífia d’Obama els republicans es llencin al degollar-lo amb més motiu que si fos simplement President (i no President amb premi Nòbel) i provocar més inestabilitat política pels demòcrates? És un antídot per tal que els republicans vagin guanyant temps per resituar el seu lideratge a l’ombra d’Obama? Perquè McCain hi és com a senador d’Arizona (i s’ha alegrat per cert, per a Obama), però Sarah Palin ja té ganes de competir per la lluita republicana, una lluita que ha retornat el nom de Mitt Romney a les travesses conservadores. Moltes preguntes i moltes incògnites.

Però en qualsevol cas, entenc que el premi Nòbel hauria de ser per a tothom menys per a la classe política, ja que d’ella s’esdevé una obligació moral i política de vetllar per la pau, pel respecte, i per uns drets fonamentals que alguns polítics es passen pel ventre. El premi Nòbel hauria de ser per a persones anònimes que tinguessin una trajectòria cronològicament constatada a favor dels valors de la pau.

(Visited 27 time, 1 visit today)