>

2 i 10 del migdia. Classe de dret parlamentari. El professor s’adona que hi ha un alumne nou. Es dirigeix cap a ell i li pregunta el nom i per quin motiu s’interessa per l’assignatura. L’alumne es presenta com un Erasmus i li demana al professor que si pot parlar en castellà.

El professor canvia automàticament al castellà però l’adverteix que tindrà difícil seguir les classes perquè ell les fa en català, tal com ha pogut comprovar l’alumne a la guia de l’estudiant. Hàbilment el professor li pregunta que quant de temps porta a Catalunya i l’alumne respòn que cinc mesos. El professor replica que amb cinc mesos ja pot començar a entendre mínimament el català, i que és el més normal quan s’arriba a un lloc on s’utilitza el català.

Amablement li proposa no quedar-se a classe perquè no es tracta de passar-ho malament, i l’alumne sense més preàmbuls se’n va. Una actitud exemplar la d’aquest professor, per garantir no només el dret dels universitaris a tenir classes en català, d’acord amb la planificació que ha fet la universitat, sinó també a defensar el català com a llengua vehicular en l’impartiment d’una assignatura universitària. Fins quant de temps els catalanoparlants haurem de cedir a les pretensions dels Erasmus i menjar-nos les classes en català? Perquè després alguns reaccionaris demanin igualtat… tan de bo existís la igualtat!

(Visited 11 time, 1 visit today)