Context
Diumenge va ser un dia frenètic, voltant per tots els col·legis electorals d’Esplugues palpant l’ambient que es respirava, donant suport a l’equip d’apoderats i d’interventors que teniem distribuïts arreu del municipi, saludant a molts veïns anònims que espontàniament ens desitjaven molta sort.
Escrutini
A nivell general no va haver-hi problemes a l’escrutini tot i que en algun col·legi ens van considerar vóts nuls a alguns vóts que el reglament electoral considerava com a vàlids. Els nostres apoderats van fer-ho constar atès l’incomprensible tacticisme d’alguns membres de les meses.

Esplugues escull CiU
Esplugues va canviar per primer cop a la història de la democràcia els resultats que s’havien tret en unes eleccions nacionals com aquestes. Convergència i Unió va superar en aproximadament cinc punts al PSC-PSOE, una fita que posa en evidència que les opcions de canvi que Esplugues va voler són totalment viables treballant molt i oferint un projecte polític seriós i serè com oferim nosaltres.
Artur Mas guanya
La capacitat que ha tingut la gent de CiU i especialment l’Artur Mas, de marcar un estil de campanya en positiu, recomposant i oferint un lideratge al País, parlant d’idees i de propostes i fugint de la crítica incondicional i constant cap als adversaris ha permès que sumés les complicitats dels tradicionals votants de CiU i altres votants que han fet confiança a aquesta manera de fer. Ara vé el més complicat, saber administrar aquesta atomització diversificada del vót cap a CiU.
Caiguda lliure del Tripartit-2
La fulminant pèrdua de vóts dels partits membres del Tripartit-2 (PSC-PSOE, ERC i ICV) ha estat molt alta. L’arrogància, les batalles internes, el desgovern i la falta de lideratge amb temes com l’Estatut, la constant submissió a Madrid, la gestió al capdavant dels Mossos d’Esquadra, els incendis d’Horta de Sant Joan, la sequera i la gestió de l’aigua, les constants pujades d’impostos, l’intervencionisme constant a les vides de la gent (limitació dels 80 km/hora, el codi de família), la nefasta gestió del deute públic (bonus que s’han emès amb el Parlament dissolt i amb el suposat finançament –el millor de la història segons s’afanyaven a dir des del Govern– etc, han fet decaure la visió d’eficiència que havia de tenir el govern de Catalunya.
Ascens dels radicals espanyols i catalans
L’ascens al Parlament del radicalisme espanyol materialitzat en un PP que va estar jugant amb un discurs espanyolista carrincló, i més greu encara, que va jugar amb un discurs racista i xenòfob amb el tema de la immigració, ha ascendit com l’escuma. No deixa no obstant de ser, el mal menor davant d’un Anglada que en determinats moments de l’escrutini tenia 3 diputats garantits. Al pol oposat, l’entrada de Laporta i la seva SI ha aconseguit 4 diputats a base de parlar d’independentisme i de res més. Ningú no sap què opina SI en la resta de temes que afecten el dia a dia del País (medi ambient, seguretat ciutadana, immigració, economia, sanitat, cultura, ensenyament, indústria…). Laporta haurà de fer un esforç per no parlar únicament d’independentisme i de dotar de mentalitat de govern al seu moviment.
Patacada de l’altra cara del radicalisme espanyol i del liberalisme
Fracàs total i absolut del liberalisme que propugnava Montserrat Nebrera i la seva Alternativa de Govern. Un resultat del tot residual que es va veure superat per la CORI de Santamaría i De Mairena. A l’altra banda els Ciutadans d’Albert Rivera es van topar amb un PP que recuperava el discurs més essencialista espanyol i que els va vetar un estimat increment electoral que va suposar un estancament de les posicions d’aquesta formació política.
Conclusió
El nou Parlament de Catalunya es constituïrà amb un gran partit de govern (CiU), dos partits mitjans (PSC-PSOE i PP) i la resta de partits minoritaris (ERC, ICV, C’s i SI). 
(Visited 25 time, 1 visit today)