Aquest cap de setmana el candidat a les eleccions presidencials d’Uruguay pel Frente Amplio, l’exguerriller Pepe Múgica s’ha imposat davant del candidat conservador Luis Alberto Lacalle del Partido Nacional. Tots dos han concorregut en una segona volta on Múgica partia com a capdavanter.

Després de veure aquest individuu i seguir les notícies de l’evolució d’aquests comissis, em queda una imatge una mica amarga del personatge en qüestió. Podriem dir que és un home d’avançada edat i amb cara de simpàtic.

Però la realitat és que al seu darrere s’acumula un historial poc adeqüat per a un president d’un país ja que pel que es diu, mai no ha condemnat la violència que va utilitzar com a guerriller abans que arribés la dictadura. Múgica va liderar un destacat grup revolucionari anomenat Tupamaros, un grup de guerrilla urbana que va actuar als nuclis urbans uruguaians.

Pel que tinc entès, té molta admiració a Lula da Silva, fet que li sumaria punts per simpatitzar amb una esquerra pragmàtica i moderada en la societat brasilenya i el clan Kirschner. Però per altra banda té molt bones relacions amb Hugo Chavez.

Estem davant una tercera via entre el pragmatisme sudamericà del Partit dels Treballadors del Brasil i el bloc dels nous dictadors comunistes liderat per Chavez? No tinc la resposta, però el temps acabarà determinant les polítiques de Múgica, i si Danilo Astori, el vicepresident de Múgica i destacat socialdemòcrata, aconseguirà consolidar l’ala Lula i no l’ala Chavez.

(Visited 27 time, 1 visit today)