Ple segle XXI, ús de les noves tecnologies al primer front del consum dels països desenvolupats, societats consumistes i capitalistes controlant el món, falta absoluta de valors, era del tot inventat, moment àlgit de l’individualisme enfront la col.lectivitat. I entre tot aquest mix de realitats, es veu en un racó aquesta tètrica realitat de la violència de gènere sobretot amb afectacions majoritàries cap a la dona.

Uns governants que diuen governar per erradicar la violència de gènere, uns legisladors que legislen cada cop amb més ma dura contra aquesta xacra, una justícia que no és capaç d’executar amb fermesa i originalitat mecanismes per complir les penes d’aquest delicte.

Els resultats són els que són; els números de les víctimes no baixen substancialment, sembla com si totes les mesures que es prenen al respecte de poc servissin, que obtinguessin uns resultats inapreciables. Qui s’ha aturat a pensar què no estem fent bé com a societat perquè segueixin succeïnt fets tan traumàtics i injustos com aquest?
Cal seure i aturar-se un moment dins la roda de les polítiques contra la violència de gènere i analitzar amb deteniment, des d’aquells poders que poden, cap a on ens han portat les polítiques que s’han dut a terme fins ara, i per què encara no estem a nivells inapreciables de casos de violència de gènere. Només amb una reflexió serena, serem capaços d’encarrilar amb èxit el futur col·lectiu i en especial el de les víctimes de violència de gènere.
(Visited 41 time, 1 visit today)