Aquests dies he estat llegint molt sobre WikiLeaks, sobre l’home que hi ha al darrera d’aquesta organització, en Julian Assange, i sobre les intencions de Suècia, Regne Unit i EEUU en tot aquest cas.
De les primeres coses que em van cridar l’atenció quan vaig anar coneixent aquest cas, és que l’organització, WikiLeaks, havia estat reconeguda i premiada internacionalment per haver destapat determinades causes internacionals. I em va xocar que dels premis i reconeixements que havia aconseguit Assange per la seva organització, s’hagués passat a ser el dolent d’aquesta història. Potser tot ni tant ni tan poc, no?
El que sí que és cert que tenir la valentia de parlar obertament i amb un llengüatge políticament incorrecte sobre la primera potència del món ha estat el desencadenant d’aquest afer i ha convertit a Assange en el cap de turc d’aquesta guerra de contraespionatge. És més, les acusacions per delictes sexuals que Suècia ha desembocat cap a ell no em produeixen gaire-gens de credibilitat veient el rumb que ha agafat aquest cas.
Però la qüestió és si el periodisme d’investigació com el que ha practicat i està practicant WikiLeaks és el camí que cal seguir per tal d’assegurar i d’afrontar la objectivitat i la jusítica que haurien d’alimentar la ciència periodística com a garant de la realitat que s’explica al món o no. Segurament que és bo i necessari que hi hagi “poders contraoficials” que obertament facin aquesta feina de denunciar i treure a la llum pública les actituds malèvoles dels governs, i sobretot dels poderosos governs que actuen amb total impunitat arreu del món, com ha estat tradicionalment el govern dels EEUU. Aquest tipus de periodisme ha d’ajudar a garantir la més legítima de les accions de servei públic que han de tenir els poders públics, i ha d’ajudar a evitar un mal ús de la política i del poder per part de l’home.
A més a més, el que fins ara WikiLeaks ha publicat, sembla ser que ha estat contrastat i que no s’ha allunyat de la realitat més real, cosa que dóna un plus de credibilitat a l’activisme d’Assange i dels seus col·laboradors. I és bo que sigui així, i que no es limitin a fer córrer rumors sense una base real al darrere.
Malgrat tot, la situació em sembla que encara donarà per parlar-ne en les properes setmanes, perquè acaba de començar una nova persecució a la llibertat d’expressió; allò pel que tantes i tantes generacions han lluitat durant moltes dècades: llibertat i democràcia.
(Visited 25 time, 1 visit today)