>

Pensant fredament, la premsa en general és molt xafardera per les coses més “internes” de cada partit. I els mateixos partits polítics igual. Estic pensant en la Nebrera i la Sánchez-Camacho i el pollastre que s’ha muntat amb la intervenció del PP espanyol per condicionar una candidatura d’unitat.

Per tothom és sabut que la Nebrera és una mica particular, que va a la seva, que no accepta la disciplina de partit… però una cosa és que es presentin diverses candidatures, i l’altra la salsa que suposa ficar el nas en la declaració que ha fet una o l’altra. I això no només és una crítica a la premsa, sinó al mateix sistema de partits que tan sovint condiciona aquest tipus d’actituds i una vaga xafarderia que no ajuda a l’objectiu final del servei públic.

A més a més, tots podem estar subjectes en un moment o altre, a certes diferències a les nostres files. Tots sense excepció. I sentint aquests dies la premsa sembla que aquesta competitivitat entre les dames del PP sigui el primer problema que té Catalunya, quan en realitat el primer problema es diu Tripartit-2, i no Nebrera ni Sánchez-Camacho.

(Visited 14 time, 1 visit today)