Després de gairebé dues setmanes de constants enfrontaments entre la població líbia i el dictador dels vestits xavacans Muammar al-Gaddafi, sembla que poc a poc va perdent musculatura malgrat que el personatge en qüestió intentarà sobreviure a qualsevol preu per tal de retenir el poder.

Un poder que està defensant a qualsevol preu amb armes en mà; sense respectar ni el més mínim dels drets humans que un governant hauria de tenir sobre els seus governats i sobre qualsevol humà. Un poder que pretén sostenir-se a base de justificar la presència d’Al Quaeda, l’existència de joves drogats manipulats per algú, i de creure’s estar per sobre del bé i del mal. Un paranoic al capdavant d’un legítim país situat al món.

Però per què morirà en l’intent de sobreviure fins al darrer moment Gaddafi, a diferència de Mubàrak i Ben Alí que van saber marxar “a temps”? En Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia avui publica un article (El Padrino en Trípoli) on radiografia el que al meu parer és l’autèntica veritat dels fets de Líbia. El que hi ha darrera del règim que no tothom segurament és capaç de veure. Una ambició econòmica que ha fet de Líbia el corralito del clan Gaddafi; el seu negoci particular. 
Però l’oposició líbia serà capaç de resistir i aconseguir l’enderrocament del dictador en una setmana, tal com va avançar ahir un dels comandaments militars de l’exèrcit rebel?
(Visited 32 time, 1 visit today)