Benvolguda conciutadania,

Deu anys després d’haver començat una bonica història de servei públic a la nostra ciutat, ha arribat el moment d’acomiadar-me de l’honorable representació institucional que m’heu atorgat agraïnt-vos la confiança que heu dipositat en mi durant tots aquests anys perquè us representés.

Com en tot projecte, aquests anys no han estat exempts de moments difícils, d’altres més dolços i d’altres on l’entesa i el pacte han estat presents a fi d’intentar fer avançar la nostra ciutat amb la màxima lleialtat a tots vosaltres. Majories absolutes i governs en minoria que han donat marge per a molts moments, alguns amb més encerts i altres amb errors pels que em disculpo des d’aquí.

Ha estat un veritable honor haver tingut l’oportunitat de ser regidor de la ciutat d’Esplugues, però en aquests moments tinc altres prioritats personals que vull avantposar a la política.
Espero que els nous regidors visquin amb la passió i amb la honestedat que jo he intentat viure la política local durant tot aquest temps, especialment en un moment on més que mai la credibilitat dels polítics està excessivament qüestionada.

No vull acabar, sense agraïr especialment l’incondicional suport de la meva família durant tots aquests anys de dedicació.

Una afectuosa salutació,

Roger Pons
Regidor

Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Aquest cap de setmana Esplugues està acollint actes de pes ja habituals d’aquesta època de l’any. Ahir va ser la celebració dels 8ens Premis Pont d’Esplugues, atorgant el premi d’honor a la residència Ferrer i Guàrdia per la seva labor social amb els nois i noies que estan tutelats pel Govern de la Generalitat. Aquest matí un any més les flors al carrer impregnaven de colors des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el carrer de l’Església. I finalment a les 12 inauguràvem la fira per excel.lència de la ciutat, el Firesplugues que durarà també tot el cap de setmana. I tot plegat amb un sol radiant que convida la gent a sortir a passejar i gaudir de la ciutat. Simplement, fantàstic.

Portem un parell de plens on la farum preelectoral es nota entre els grups polítics, ens alguns, amb més barroeria que en altres, però és una percepció generalitzada. Acusacions creuades d’electoralisme marquen un final de mandat que ha estat caracteritzat pels pactes i per l’esforç d’uns i altres per intentar escombrar cap a casa. Res extrany en l’acció política.

Un exemple d’això que ha sorgit al polititzat debat del tanatori ha estat la proposta d’ordenança reguladora de les terrasses dels bars. Cal remuntar-nos al maig de l’any passat quan un bar va demanar poder posar sobre el paviment de davant del seu establiment una terrassa perquè sentia que estava en una situació desigual a un altre bar de la ciutat, que fa anys que per la idiosincràcia del seu carrer, ocupa la via pública. A partir d’aquí es va aprovar una moció que instava l’equip de govern a redactar una ordenança municipal per regular aquesta qüestió. Fins i tot els grups polítics van visitar Castelldefels, a instància del regidor Luis Ortega, que es va oferir a organitzar la trobada institucional. Per què Castelldefels? Perquè el regidor Ortega sabia que s’havia regulat aquesta qüestió i creia que podia ajudar a la redacció de la proposta d’Esplugues.

Però més enllà d’això, els mesos han passat i el PSC ni ha redactat la ordenança ni ha mostrat cap interès en fer-ho, fins al punt que el tripartit ICV-CiU-ERC van entrar pel broc gros una proposta d’ordenança el mes de març, que no només tenia cap mena de garantia jurídica, sinó que fins i tot vulnerava aspectes de la propietat privada. Tampoc no regulava sancions per tal de garantir d’execució de l’ordenança ni relatava drets i deures de les activitats subjectes a la proposta de normativa, de manera que es va considerar de postposar-la pel mes d’abril, a fi d’intentar trobar un consens entre tots i evitar forçar una majoria que tirés endavant la proposta.

La culpa de tot era del PSC per no haver impulsat la redacció, però en cap moment el tripartit oportunista s’ha quadrat durant aquest hivern, per tal de pressionar ni denunciar de forma efectiva aquesta paràlisi. Per tant, culpa d’abstinència redactora en té el PSC, indubtablement. Però el tripartit oportunista també té la culpa de no haver perseguit ni denunciat aquesta qüestió fins que no ha vist que les eleccions municipals se li tiraven a sobre. Per tant, em sembla que una mica d’autocrítica hauria estat més sana que no el barroerisme i l’actitut incendiària que han tingut contra tot el que els ha sonat a diferent.

Finalment el tema ha acabat mort en la comissió informativa d’abril, on els vóts de PSC i PP van vetar que el tema anés a ple, després que les diverses associacions de veïns d’Esplugues (amb qui ens haviem reunit per plantejar la intenció de la ordenança) entressin un document on manifestaven el seu rebuig a què els bars posessin taules sobre el paviment.

Conclusió, el tripartit oportunista s’ha quedat amb un pam de nas i PSC i PP han aconseguit aparcar el tema fins després de les municipals. I finalment el regidor no adscrit considera que forçar majories per aprovar aquesta qüestió que cal regular, no és el camí per traçar una política de consens, i menys, amb el manifest rebuig d’unes associacions de veïns contràries a aquesta proposta ara mateix. Cal deixar madurar el tema, i buscar noves oportunitats d’acord més endavant.

Dimecres passat al ple vam aprovar el Pacte Local contra la Pobresa i l’Exclusió Social. Un document que pretén ser un acord i una manifestació de la voluntat de les entitats sotasignants i dels propis regidors de la ciutat, per lluitar contra la pobresa en el sí de la nostra ciutat.

Un document que per tots podrà tenir majors o menors carències, pot ser més o menys oportunista, pot recollir eines més o menys vàlides, però que al marge de tot això, manifesta a nivell institucional l’entesa i la unitat de la corporació enfront l’exclusió social que està portant la pobresa que pateix tanta gent. Calia que els càrrecs electes estiguessim per sobre de les diferències tot i que hi fossin, perquè l’objectiu final ha de ser compartit per totes aquelles persones que creiem que la política ha de ser un mitjà per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Però no, a Esplugues l’electoralisme i el frontisme dels cinc regidors ecoconvergents va impedir que hi hagués unanimitat en un tema tan important i tant transcendent com és aquest, que fins al moment, s’hi havien adherit més d’una cinquantena d’entitats de la ciutat. Manifesto que vaig sentir vergonya aliena de veure com alguns dels representants públics no estaven a l’alçada de les circumstàncies i preferien buscar la controntació política envers el pacte i l’acord que tant demana en aquests temps la ciutadania, però la política té aquestes inadmissibles realitats.