Fa ja algunes setmanes que a la República Popular de Corea (Corea del Nord) hi va haver un gest en la succesió de l’actual líder Kim Jong-Il cap al seu fill més jove Kim Jong-Un. El gest va consistir en proclamar-lo general, de manera que s’assegurava la tercera generació d’una família de dictadors al capdavant d’aquesta dictadura comunista.
Causes circumstancials o casualitats del moment les d’aquesta succesió, quan a finals de novembre Corea del Nord bombardejava l’illa de Yeongpyeong (territori sud-coreà) al·legant una qüestió de legitimació territorial i feia un atac indiscriminat també contra la població civil d’aquest territori. Uns atacs que es van saldar amb el nomenament d’un nou ministre de Defensa per part de Seúl.
Seré malpensat en creure que aquests atacs responen a un gest del successor nord-coreà per tal de fer una demostració de força i de poder davant la casta militar de Pyongyang per tal de legitimar-se el nomenament que va fer el seu pare a dit. Però només és un pensament que em passa pel cap.
Mentrestant Corea del Sud segueix blindant el seu exèrcit amb nous mitjans per tal de fer front a aquesta intrusió nord-coreana al seu territori. La premsa no parla excessivament massa d’aquest tema però la situació està allà, amb una Xina còmplice amb Corea del Nord i uns EEUU que estan més preocupats per l’afer Wikileaks que per aquesta imminent guerra que s’acosta i que sembla no interessar massa a ningú.
(Visited 27 time, 1 visit today)