Des que va començar el procés de transició nacional sempre he sentit a dir al President Mas que la consulta es faria sí o sí de forma legal, i que si la legalitat espanyola no l’emparava, que buscarien procediments legals fora de les fronteres espanyoles. Fins aquí molt bé.

El que deixa d’estar tan bé és la decisió de CiU de votar en contra d’una proposta de la CUP en la que es plantejava la necessitat de fer la consulta en el cas que hi hagués expressament un bloqueig per part de l’Estat (cosa altament provable que passarà). Que els comandaments de la federació mai han volgut la data del 2014 és un fet constatat a les hemeroteques dels mitjans de comunicació; de fet va ser una condició que va posar ERC per donar estabilitat al Govern de Mas.

Però vista la situació com està, la passivitat de l’Estat en resoldre aquest tema, i la confusió que hi ha entre la gent davant la falta de lideratge en aquest tema, cal prémer l’accelerador i fer d’una vegada per totes la consulta malgrat les negatives de la vicepresidenta Ortega a fer-la el 2014.
Aquest retorn a la calculada ambigüitat pot suposar un càstig a les urnes cap al partit del Govern, però el pitjor de tot, és que suposi una frustració cap a tanta i tanta gent que tenim clar quin ha de ser el futur del nostre País.
(Visited 31 time, 1 visit today)