Avui és, segons l’ONU, el Dia Internacional de la Nena. El que en teoria hauria de ser un dia per donar projecció a la protecció i desenvolupament de nenes que tan sovint es troben maltractades en tots els sentits arreu d’un planeta poc amant de la cura i el respecte dels infants, es converteix més en una diada molt silenciada.

I és que no trobem paradetes enmig de les ciutats explicant aquest dia. Els mitjans de comunicació si en parlen, ho fan molt de passada; els polítics tres quarts del mateix. I mentrestant la vulnerabilitat d’unes criatures fràgils segueix complint el pas del temps.

Aquí és on em plantejo quin és el paper de l’ONU sobre el terreny, més enllà dels coneguts cascs blaus, en tots aquells projectes que té en cartera però que no sembla que siguin capaços d’arribar al dia a dia de la nostra societat. Alguna cosa no s’està fent prou bé i una mostra d’això és el grau de coneixment de la població de què avui és el dia internacional de la nena.

Quina és la política de defensa de les nenes que fa l’ONU? Quins projectes té en marxa? Quins són els resultats obtinguts? Quines partides econòmiques es destinen a aquesta causa? Quins mitjans econòmics o materials es destinen?

Massa preguntes sense una resposta a l’abast de tothom. Es clar, podem entrar al web de l’ONU i esbrinar més informació, com per exemple, que des de l’any 2011 existeix aquest dia, però la qüestió és la de sempre, la prioritat de les institucions ha de ser el servei a la gent, i en dies com avui, a les nenes d’arreu del món. Per tant, la comunicació ha de ser també d’institució a ciutadà i no al revés.

(Visited 43 time, 2 visit today)