De petits ens han ensenyat el que almenys és, una tradició; canviar l’hora dos cops l’any amb l’argument que es pot aprofitar més la llum solar fruit d’aquests canvis. Ningú o pràcticament ningú no parla de l’esforç que fa la societat arran del canvi d’hora. Però de l’esforç dels animals hi ha més titulars. Fins aquí, realitat i tradició en un sol pack. Però i si entrem al detall de la curiosa teoria?

Un divendres d’estiu: Surts de casa a 2/4 de 8 i és fosc. Arribes a la feina a les 8 i ja és de dia. Dines, acabes la teva jornada i a partir de les 7 de la tarda la llum cau. A partir de llavors has de començar a utilitzar l’electricitat.

Un dilluns d’hivern: Surts de casa a 2/4 de 8 i ja és clar però com t’has llevat a l’hora de sempre no has aprofitat la magnífica llum natural. Arribes a les 8 i segueix sent de dia. Dines, acabes la teva jornada i a partir de les 6 de la tarda perquè algún magnífic s’ha inventat això, la llum cau. A partir de llavors has de començar a utilitzar l’electricitat, el que suposa 1 hora més de despesa elèctrica respecte l’estiu.

Conclusió? El canvi horari no suposa un estalvi per una persona normal i corrent. Qui hi guanya llavors? Deixo la teoria dels animals apart perquè no formen part directa de la meva vida; doncs com som malpensat de mena, arribo a la conclusió que les elèctriques que facturen 1 hora més de llum. Això multiplicat per noséquantes setmanes, per nosequants habitants, segur que dóna un brillant positiu al compte de resultats d’algú.

Això sí, nosaltres seguirem matinant per continuar pagant les vacances d’algú.

(Visited 38 time, 1 visit today)