Dimecres passat al ple vam aprovar el Pacte Local contra la Pobresa i l’Exclusió Social. Un document que pretén ser un acord i una manifestació de la voluntat de les entitats sotasignants i dels propis regidors de la ciutat, per lluitar contra la pobresa en el sí de la nostra ciutat.

Un document que per tots podrà tenir majors o menors carències, pot ser més o menys oportunista, pot recollir eines més o menys vàlides, però que al marge de tot això, manifesta a nivell institucional l’entesa i la unitat de la corporació enfront l’exclusió social que està portant la pobresa que pateix tanta gent. Calia que els càrrecs electes estiguessim per sobre de les diferències tot i que hi fossin, perquè l’objectiu final ha de ser compartit per totes aquelles persones que creiem que la política ha de ser un mitjà per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Però no, a Esplugues l’electoralisme i el frontisme dels cinc regidors ecoconvergents va impedir que hi hagués unanimitat en un tema tan important i tant transcendent com és aquest, que fins al moment, s’hi havien adherit més d’una cinquantena d’entitats de la ciutat. Manifesto que vaig sentir vergonya aliena de veure com alguns dels representants públics no estaven a l’alçada de les circumstàncies i preferien buscar la controntació política envers el pacte i l’acord que tant demana en aquests temps la ciutadania, però la política té aquestes inadmissibles realitats.

(Visited 53 time, 1 visit today)