Després d’uns resultats històrics es miri com es miri, Catalunya ha aconseguit donar una nova lliçó de democràcia al món, i especialment a l’Estat Espanyol, sovint marcat per una democràcia immadura malgrat haver aconseguit la majoria d’edat fa molts anys.Uns interpreten la derrota de l’independentisme, altres interpreten una victòria, els més purs defensen la victòria de la democràcia. Segurament que tothom tingui la seva part de raó. Però el que veig molt clar, és que el bloc independentista ha sabut compactar-se de manera més eficaç que el bloc unionista, i que les mitges tintes que van liderar Unió i IC van ser penalitzades per un electorat que demana solucions.

Que hi ha un regust amarg de l’independentisme per no haver aconseguit arribar a més de la meitat dels vóts crec que és una evidència. Que també és veritat que la piconadora de l’Estat, amb les males formes que el caracteritzen, va fer la seva feina tot lo eficaçment que va poder, també.

Però em sembla que l’independentisme ha fallat en una fórmula per molts indecisos demanada, i és no saber dibuixar un model d’Estat. S’ha parlat dels beneficis però hi ha hagut molta incertesa en la manera com arribar a la construcció d’aquest Estat. I em sembla que si es vol eixamplar la bossa d’indecisos, caldrà més precisió en el missatge.

Sigui com sigui, i acabi com acabi, Catalunya ha estat a l’alçada novament, i ha sabut llençar un missatge que com moltes veus autoritzades indiquen, haurà d’acabar en un referèndum (i afegeixo, que caldrà guanyar convencent als indecisos que han demanat més precisió en el missatge).

 

(Visited 43 time, 1 visit today)