Començo escrivint aquesta nota sense saber quin títol posar-hi i amb moltes idees que aquests dies m’estan passant pel cap. Hem tingut un 11 de setembre marcat per l’exitosa V, s’ha aprovat la llei de consultes, el President Mas ha signat el decret, i la darrera ha estat l’admissió a tràmit dels recursos d’inconstitucionalitat que ha presentat l’Estat contra una llei que desenvolupa una competència contemplada en l’Estatut com és una llei de consultes no refrendàries (i que per cert, el Constitucional va donar per bo quan va escapçar la primera proposta d’Estatut).

No puc entendre com en un estat de dret la resposta d’un Govern a un problema polític és el silenci, és el menyspreu, és l’amenaça constants. És l’actitut dèspota i tirana que ens ofereix l’executiu espanyol amb una continguda complicitat del socialisme “progre” que malviu en la política espanyola. Des de quan les lleis estan per sobre dels ciutadans? Les lleis i els governs han de servir a la ciutadania i no al revés. Però sembla que l’Estat espanyol no entén la democràcia com un sistema que defensa la participació del poble en els assumptes importants del govern. Res més cívic, respectuós i democràtic que voler opinar a les urnes de forma pacífica. Doncs no. L’immobilisme és la recepta a un problema polític que entre uns i altres han anat alimentant al llarg dels anys postdictadura (no tinc en aquests moments la certesa que visquem en una democràcia real vist el que està passant). Servir la voluntat d’un poble, malgrat s’hi estigui en contra, és així? és això? Merda d’autòcrates!

I a Esplugues se’ns acut a sis regidors de l’oposició demanar un ple extraordinari d’acord amb la legislació vigent, i presentar la moció que l’ANC ha recomanat debatre i votar als plens municipals per donar suport a la llei catalana. I la resposta és una segona moció del PSC-PSOE que pretén dinamitar la nostra. Perquè enlloc de fer esmenes sobre la nostra ells han d’imposar la seva al·legant que hi cabem tots. Per la lleugeresa de la seva moció jo no m’hi sento reflectit. Però és igual, ells hi insisteixen, intenten aguantar tot el que poden amb una alcaldessa que ens ven que segur que ens posarem d’acord amb la moció. Doncs estem a 24 hores del ple, i encara estem esperant resposta dels socialistes, que cada cop evidencien menys ganes d’arribar a acords o de votar una voluntariosa abstenció.

I entre tot, els regidors del PP, fent gala de la seva submissió al seu partit, preocupant-se més de prohibir que la CUP d’Esplugues es manifesti dimecres abans del ple, que de garantir la llibertat dels catalans a poder opinar democràticament.

Aquí algú s’ha tornat boig i els ciutadans en paguem les bogeries. Ara mateix preferiria ser una “comunitat autònoma” britànica que espanyola. Almenys en Cameron ha demostrat ser primer demòcrata i després conservador. Un exemple de la maduresa democràtica que l’Estat espanyol no té.

(Visited 84 time, 1 visit today)