La figura política d’Artur Mas agradarà més o menys segons amb qui es parli. Però el que és indiscutible és que el President va tenir el coratge polític de dur al carrer el programa electoral amb el que la ciutadania de Catalunya li havia encarregat que fés govern, la consulta ciutadana del 9N de 2014.

S’estarà més o menys d’acord amb la pregunta formulada, s’estarà més o menys d’acord amb la capacitat legal que tenia el Govern d’impulsar el procés, però hauríem d’estar unànimament d’acord amb la idea principal que la ciutadania ha d’estar per sobre de les lleis, i especialment quan l’acte ciutadà que es qüestiona és un procés de manifestació de la voluntat popular com va ser el 9N.

Pretendre blindar-se amb la idea que la llei està per sobre del bé i del mal, o dit planerament, per sobre de la voluntat de la ciutadania, és manifestar un menyspreu abismal als principis democràtics de qualsevol estat de dret on la sobirania popular recau sobre la gent que conforma les societats.

És a partir d’aquí, que amb aquestes actituts impròpies d’un estat modern i plenament integrat a la Unió Europea, caldria aturar-se un moment i reflexionar quina és la maduresa de les institucions públiques estatals que permeten imputar el president d’un país per pretendre obtenir una quantificació de la voluntat popular a través del procés que ara ataca al President Mas.

Més enllà del debat Catalunya-Espanya, la ciutadania de tot l’estat hauria d’obrir els ulls i exigir amb fermesa més democràcia, més participació i més maduresa política a un Estat que escanya qualsevol alternativa que s’allunyi dels principis centralistes imposats segles enrere. Almenys perquè no és una bona idea projectar mundialment la imatge que un Estat encausa el President per haver executat mecanismes de democràcia alternatius a les tradicionals eleccions.

Jugar amb la voluntat de la gent d’aquesta manera, no deixa de ser un motiu prou important per dividir encara més els partidaris de trencar les velles inèrcies de la política, amb nous mecanismes que resituin la gent al centre de la política. Regeneració democràtica també vol dir recuperar la sobirania amb fórmules com la del 9N, i no respectar aquest principi democràtic que insisteixo, la gent ha d’estar per sobre de les lleis, és voler fer perviure una manera de fer impositiva i persecutora que l’únic que segueix impulsant, al marge de seguir donant més motius als catalans no independentistes per ser-ho, és projectar una imatge al món que aquí el que val és la força i no els valors democràtics dels que hauria de fer gala qualsevol estat de dret… si és que on vivim, som un estat de dret de debò.

(Visited 35 time, 1 visit today)